Guifré Gol, fill del mític Pere Gol, s'entrenava fins els 10 anys amb l'equip de noies en el que jugava la seva germana Maria, a la Unió Gimnàstica, ja que no hi havia equips de la seva edat. Va ser quan la Penya crea el seu primer equip infantil que en Guifré comença a jugar al Joventut.

El 1962 ascendeix del júnior al primer equip aprofitant una reestructuració de l'equip en la que van ser baixa jugadors de la talla d'Alfonso o José Luis Martínez. Va formar part de l'equip que va guanyar la primera lliga espanyola del club, la de l'any 1967, així com la Copa del 69. Va destacar principalment per la seva especial capacitat d'anul·lar el jugador rival a qui se li encarregava cobrir.

Gol va jugar al Joventut fins el 1973. Aquell estiu, una obligada retallada de plantilla imposada per la Federació va fer que el club decidís enviar-lo a Oleart i a ell al Círcol Catòlic, club amic que acabava d'ascendir a la màxima categoria. Gol hi aniria com a jugador i entrenador a la vegada.

Va ser cinc vegades internacional amb la selecció espanyola l'any 1966.

Va ser "un jugador seriós i disciplinat, a qui sempre se li encarregaven les tasques mes difícils com defensar el temible Emiliano del Reial Madrid" segons paraules del propi Pere Gol. Un jugador capaç de sacrificar-se pel bé de l'equip.