Pere Gol va jugar amb el primer i segon equip de la Penya, llavors encara Centre Esportiu Badaloní, les temporades 1936-37 i 1937-38, disputant en aquesta darrera la Competició "americana" en homenatge als jugadors de basquetbol caiguts a la Guerra.

Entre els anys 1950 i el 1955 s’encarregà de la direcció tècnica del club, on romangué fins el 1970, participant també a l'escola. Va ser l'introductor el bàsquet femení a la Penya, dirigint-ne els equips durant molts anys. També va ser figura clau en la introducció i consolidació del minibàsquet a l'entitat.

Pere Gol, professor d'educació física i fundador de la Sociedad Gimnástica de Badalona, va ser tota una institució en el món de l'esport badaloní. En el món del bàsquet, l'any 1927 va disputar amb la Societat Gimnàstica de Badalona el primer partit de bàsquet oficial que es jugava a Badalona. El rival era el Patrie, de Barcelona, un dels millors equips del moment a tota Espanya. Va ser entrenador de basquetbol durant molts anys, sent un dels creadors l'any 1937 del primer equip de bàsquet femení de la ciutat. Dirigí durant molts anys l'equip de bàsquet femení del Joventut.

A banda del basquetbol, el Sr. Gol va ser també una figura destacada en el món de l'atletisme. Segon millor atleta badaloní de l'època en salt de perxa, també va destacar en el llançament de disc i en curses de fons. Va ser campió de Catalunya de lluita a la corda.

Va jugar a futbol de manera professional, de mig centre, al CF Badalona. Va assistir als primers cursets per a entrenadors de futbol i es va treure el carnet d'entrenador número dos, només per darrera de Lozano, el capità de l'Atlético de Madrid. Va ser entrenador del CF Badalona durant cinc temporades, fins a mitjans de la temporada 1954-55, quan va ser cessat per un canvi a la Junta Directiva del club. També va entrenar altres clubs locals com el ja desaparegut Cros.

L'any 1973, poc abans de l'inici de l'Eurobasket celebrat a Badalona i Barcelona, la Federació Catalana li va imposar la Medalla de Plata per la promoció i l'ensenyament de l'esport a tantes generacions. En aquell mateix acte, celebrat a Vallromanes, el Joventut li va fer entrega també de la insígnia d'or i brillants de l'entitat. Encara més reconeixements: el 1989 va rebre la Medalla de Forjador de l'Esport Català, el 1994 va ser nomenat Històric del Bàsquet Català i l'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, ja a títol pòstum.