Amador Rojas arriba a la Penya la temporada 1956-57, amb 16 anys, i puja al primer equip amb 17. Va debutar en un partit del Trofeu Samaranch davant La Salle Josepets, sent el segon màxim anotador del partit amb 16 punts. Murgadas el va convocar per preparar-lo de cara a l'inici de Lliga Nacional ja que no podrien comptar amb Granados, sobre qui pesava una sanció de dos partits.

Rojas va destacar pel fet de ser un excel·lent anotador, tal i com recullen les cròniques de l'època: "Rojas volvió a ser el tirador fácil, para el que no existen problemas de ángulo". Per exemple, la temporada 62-63, en un partit del Campionat de Catalunya davant el Samaranch, un dels primers partits que la Penya superava la centena de punts per partit, Rojas va ser el màxim anotador del matx anotant 41 punts.

La temporada 1966-67 guanya la que seria la primera lliga per al Joventut, trencant a més una ratxa de set lligues consecutives del Reial Madrid. En acabar la temporada decideix deixar la Penya i marxar a jugar al Mataró. Hi ha qui diu que la seva marxa va ser deguda a que es mostrava disconforme amb els minuts que li donava Kucharski a l'equip; Rojas, anys més tard, va explicar que va ser per incompatibilitats amb els nous horaris d'entrenament de la Penya, que es preparava per jugar la Copa d'Europa després d'haver guanyat la lliga.

Després de jugar tres anys al Mataró jugaria quatre més al Sant Adrià, on seguiria demostrant que era un gran llançador. Com a mostra, destacar els 42 punts aconseguits en un partit davant el BIM.

Va formar part de la Junta Directiva del club amb l'arribada de Santiago March a la presidència l'any 1982, sent l'encarregat de les relacions amb la Federació espanyola. En el mes de novembre de 1995 va presentar la seva dimissió per discrepàncies amb Jordi Parra, el president en aquell moment, qui pretenia desfer-se'n de Villacampa i dels germans Jofresa.

Va debutar amb la selecció espanyola el 28 de novembre de 1964, en un partit disputat a Badalona contra Suïssa. Havia estat seleccionat per Joaquín Hernández per anar als Jocs Mediterranis de Nàpols de 1963 i per l'Europeu del mateix any, però en un entrenament de la selecció celebrat a Madrid va patir una caiguda i es va trencar un braç. Un parell d'anys més tard Ferrándiz el descartà per participar a l'Europeu de Tbilissi.

Abans, l'any 1961, va estar convocat amb la selecció espanyola júnior per disputar un amistós a Madrid davant Marruecos, i preseleccionat per l'Europeu de l'absoluta del mateix any.