Joan Canals, o Joanet, com tothom el coneixia, va arribar a la Penya la temporada 1952-53 procedent del Sant Josep de Badalona. A la Penya, en aquells anys, ja hi jugava el seu cosí Juli Canals.

Va guanyar amb el Joventut el doblet l'any 1953, conquerint el campionat d'Espanya davant el Reial Madrid i el de Catalunya davant el FC Barcelona. L'any següent va tornar a guanyar el Campionat de Catalunya, i el 1955 novament el Campionat d'Espanya una vegada més davant el Madrid.

La temporada 1956-57 fitxava pel FC Barcelona.

La temporada 1961-62 torna a la Penya, aquesta vegada com a tècnic, ajudant en les tasques d'entrenador a Joaquim Broto. Els conflictes interns dins la plantilla van fer que tots dos dimitissin amb la temporada en marxa, sent substituits per Antoni Molina.

Després de realitzar diferents tasques dins el cos tècnic de la Penya al llarg dels anys, en el mes de març de 1979 agafa el relleu de Serra a la banqueta juntament amb Molina, per dirigir novament el primer equip fins a final de temporada en el trofeu Generalitat.

A començaments de la temporada 64-65 s'encarrega de la direcció del minibàsquet del club.

El 1977 va fundar l'Escola de Bàsquet del Joventut, i en va ser a més en el director de l'escola i entrenador de diferents equips de les categories de formació del club fins el 1982.

Va ser internacional 24 vegades amb la Selecció Espanyola entre els anys 1955 i 1959. Va participar en els Jocs del Mediterrani de l'any 1955 celebrats a Barcelona, en els que va guanyar la medalla d'or, i en l'eurobàsquet del 59 disputat a Turquia. Durant aquells anys era considerat un dels millors defensors d'Espanya.

El 1956 va disputar un partit a Barcelona amb la selecció catalana davant de la castellana, amb victòria dels locals per 84 a 74. Aquell partit també el van jugar els verd-i-negres Brunet i Ballester. També va jugar davant la castellana el 1957 a Madrid, un matx que es recorda perquè es va haver de decidir en dues pròrrogues.