Zoran "Moka" Slavnić fitxa per la Penya en el mes de juny de 1977, sent la primera incorporació del club de cara a la temporada 1977-78 juntament amb el nou entrenador: Serra; un fitxatge que no es va airejar fins que el nou base va estar ja gairebé tancat i que va ser tema de conversació durant uns mesos, coincidint amb el final de la temporada anterior. Slavnić estava considerat com el millor base del continent juntament amb l'italià Marzoratti.

Slavnić va ser, efectivament, el líder que necessitava el Joventut. Va ser considerat com el digne successor de Buscató per les seves qualitats de joc. Va impregnar l'equip del seu caràcter i les seves genialitats van fer de l'equip quelcom imparable. La Penya va sumar 41 victòries consecutives entre la gira argentina, la copa, la Korac i la lliga, competició per cert que el Joventut aconseguiria aquell any.

A finals de la temporada 1982-83 Slavnić va sonar per ocupar la banqueta de la Penya després de la destitució de Jack Schrader, realitzant-se els primers contactes a través del seu amic Joan Mas.

En el moment de fitxar per la Penya, amb 27 anys, Slavnic ja havia estat 65 vegades internacional amb la selecció iugoslava, de la qual n'era el base titular.