Vicenç Lleal va arribar al Centre Esportiu Badaloní, com s'anomenava el club abans de la Guerra, el 1935 provinent de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, i va jugar al primer equip de la Penya durant nou temporades.

Va formar part del primer equip de la Penya que va participar en competicions oficials després de la Guerra, el de la temporada 1939-40, que ho va fer al Campionat de Catalunya B. La temporada següent es va proclamar campió d'aquesta segona categoria del campionat, assolint l'ascens a la primera, sent un dels jugadors més destacats de l'equip.

Va jugar al Joventut fins la temporada 1945-46.

Va ser entrenador del Joventut la temporada 1946-47, agafant el relleu de Francesc Xavier Estruch.

Consta com a directiu entre els anys 1935 i 1936, així com a l'acta constitucional del "Club Juventud de Badalona" del mes de maig de 1939, que servia com a reconversió del "Centre Esportiu Badaloní". També va ser delegat del club, formant part de l'expedició que el 1953 va guanyar a Valladolid el segon Campionat d'Espanya del club. A finals dels anys 50 també va ser secretari general del club. El 1966 es va fer càrrec de la revista del club "verd-i-negre", i va ser delegat de premsa i de relacions internacionals a començaments dels anys 70.

Abans de la seva arribada al club Lleal va estar lligat a la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona, on va ostentar el càrrec de vicesecretari. També va ser jugador de tennis taula del Centre Esportiu Badaloní abans de la Guerra.

Morí l'any 1980, i aquell estiu Badalona li va retre homenatge a la cinquena edició de les 24 hores de bàsquet, torneig que ell va impulsar als seus inicis. Marta Jané, en nom de la comissió organitzadora, va fer entrega un trofeu commemoratiu a Maria Munells, la vídua de Lleal.