Bonareu va disputar el torneig d'Antibes amb la Penya, sent el màxim anotador de la competició, amb 40 punts, i sent rebut a Badalona com un heroi a la seva tornada. Malgrat això mai no va tenir llicència amb el Joventut, de tal manera que no va disputar cap competició oficial amb els verd-i-negres.

És considerat un dels millors jugadors de la història, sent un gran tirador: els seus percentatges van estar sempre per sobre del 90% d'encert.

Va ser internacional en 17 ocasions amb la Selecció Espanyola, guanyant la medalla d'or als Jocs del Mediterrani disputats a Barcelona el 1955.

Va posseïr durant molts anys el rècord d'anotació d'Espanya, en anotar 45 punts en un amistós davant Bèlgica el 12 de febrer de 1956. Rècord que no va ser superat fins a l'agost de 1990 per Jordi Villacampa.

També va disputar diversos partits amb la selecció catalanaa. El 1956 va disputar un partit a Barcelona davant de la castellana, amb victòria dels locals per 84 a 74. Aquell partit també el van jugar els verd-i-negres Brunet, Canals i Ballester. També el 1957, aquest cop a Madrid, va jugar davant la selecció castellana un matx que es recorda perquè es va haver de decidir en dues pròrrogues.

L'any 2007 va ser seleccionat per un jurat de 100 experts com un dels 5 millors jugadors de la dècada dels 60, juntament amb Emiliano Rodríguez, Nino Buscató, Vicente Ramos y Alfonso Martínez.