Eduard Kucharski, qui havia debutat amb el Laietà amb tan sols 15 anys, va arribar a la Penya la temporada 1947-48 provinent del FC Barcelona. El seu fitxatge va ser la sensació de l'estiu, ja que Kucharski era considerat per tothom com el millor jugador del Barcelona.

Aquella primera temporada es va proclamar campió del Campionat d'Espanya, sent la primera vegada que el Joventut aconseguia aquest títol. Kucharski, amb 11 punts, va ser un dels màxims anotadors de la final, disputada davant el Reial Madrid, per darrera dels seus companys d'equip Oller i Maneja.

La temporada següent, havent signat ja la seva llicència amb el Joventut, va marxar amb el FC Barcelona a Ginebra a disputar un torneig. En tornar va demanar la baixa de la Penya per poder fitxar amb els blaugranes, però el club verd-i-negre s'hi va negar. En no arribar a cap acord, Kucharski es passaria una temporada en blanc. El Laietà, el seu anterior club, intentà incorporar-lo al Nadal a les seves minvades files, però tampoc es va arribar a cap acord. Un cop acabada la temporada va poder fitxar finalment pel Barça.

Properament.

Va debutar amb la selecció espanyola absoluta el 7 de març de 1943 a Tolosa, amb 17 anys. Va ser internacional de manera ininterrompuda fins la seva retirada el 1958, perdent-se només els Jocs del Mediterrani de 1951 perquè van coincidir amb el seu casament. En total va aconseguir 356 punts en 51 partits.

Va ser també seleccionador espanyol entre 1959 i 1960, dirigint a la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Roma 1960, els primers en la història del bàsquet espanyol.

Amb la selecció catalana hi jugaria l'any 1943 per partida doble, i en dos ocasions també el 1944 contra Castella: un al Price de Barcelona i l'altre al Frontón de Recoletos. En aquests dos partits també hi participarien altres dos jugadors que van defensar la samarreta de la Penya: Maneja i Peón. També el 1947, a Fiesta Alegre i el 1957, també a Madrid. Aquest darrer matx es recorda perquè es va haver de decidir en dues pròrrogues.

Kucharski va ser l'entrenador que va ensenyar a llençar a jugador de la talla de Josep Maria Margall, Emiliano, Buscató o Epi, un gran professor segons paraules dels seus alumnes.

El seu darrer partit com a jugador va ser amb la selecció espanyola el 13 d'abril de 1958 al Parc de l'Esport d'Osca, en un Espanya-Suïssa (69-41). Abans de disputar el partit va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu.

L'any 1999 va ser nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català.

En el mes de febrer de 2014, Bassó, González Adrio i Kucharski van rebre un homenatge per part de la FEB al Palau de la Música de Barcelona, per haver format part de la Selecció Espanyola que el 1950 va participar a Buenos Aires en el primer Mundial de la història.

Va morir a la seva casa de Valldoreix el 2 d'octubre de 2014.